la campanya

Aquest novembre a Barcelona tindrem una oportunitat única, potser l’última, d’evitar un col·lapse irreparable del clima global. Del 2 al 6 de novembre hi haurà en aquesta ciutat la darrera ronda de negociacions abans de la Cimera de Copenhaguen de desembre de 2009, en què 192 governs han de pactar el tractat que substituirà el de Kyoto. En aquest tractat els països s’han de comprometre a reduir les emissions de CO2 i d’altres gasos hivernacle, causants de l’escalfament global del planeta.

Tothom es pregunta per què ningú va fer res per evitar la crisi econòmica quan encara es podia. Ara podem evitar la crisi climàtica que tot just comença a manifestar-se, però quan hagi esclatat plenament ja no hi haurà marxa enrera. Veurem impotents com els camps s’assequen, els boscos es cremen, les costes s’inunden i els huracans s’intensifiquen, i potser a llavors ens adonarem que els diners no es poden menjar. La ciència diu ben clar que, sense compromisos molt més ambiciosos que els que plantegen els governs de cara al nou tractat, estarem en risc greu de creuar un punt sense retorn.

A Copenhaguen ja podria estar tot dat i beneït, però a Barcelona no. Serà el moment en què els governants de tot el món han de sentir que la humanitat no els perdonarà un tractat que no freni el canvi climàtic de manera eficaç i justa com no ho va fer el de Kyoto, i cadascú de nosaltres ha de ser la veu del planeta per donar-los aquest missatge amb tota la força de què siguem capaços.

Els objectius de la campanya unitària El Clima no està en venda són:

·         Exigir que de la Cimera de Copenhaguen en surti un compromís ferm per una reducció dràstica i immediata de les emissions de gasos hivernacle, així com un programa creïble perquè l’ús d’energies fòssils s’hagi abandonat plenament a mitjans de segle i la desforestació s’hagi aturat molt abans. Que s’assumeixi l’objectiu d’una concentració de CO2 a l’atmosfera no superior als 350 ppm, per evitar una interferència perillosa amb el sistema climàtic.

  • Exigir el reconeixement del Deute Ecològic que tenen els països del Nord i les seves transnacionals amb el Sud, causada pels greus impactes socials, ambientals i econòmics del model de producció i consum capitalista en els països més empobrits. Reivindicar la Justícia Ambiental relacionada amb el dret de tots els éssers humans a un medi ambient sa i a recursos naturals saludables en àmbits com la terra, l’aigua, l’alimentació, l’habitatge i l’aire. Reivindicar les tres “c” de la Justícia Climàtica: no tan sols la contracció (reducció) de les emissions globals sinó també la convergència en les emissions per càpita, la gran disparitat de les quals és una mostra més de la desigualtat del món en què vivim, així com mecanismes de compensació dels governs i les transnacionals històricament responsables del canvi climàtic cap a qui en pateix les conseqüències.
  • Denunciar els mecanismes de mercat incorporats al protocol de Kyoto i previstos per a Copenhaguen perquè donen vies als països i corporacions responsables del canvi climàtic per defugir les seves responsabilitats i enriquir-se en base als esforços de la resta del món per mitigar-lo. Denunciar els lobbies empresarials que pressionen per aigualir i mercantilitzar el tractat de Copenhaguen. Denunciar les “solucions” falses i contraproduents com els agrocombustibles i l’energia nuclear.
  • Exigir als governs espanyol i català que assumeixin que s’ha de reduir de veritat les emissions de gasos hivernacle i que deixin de banda els plans estratègics basats en l’ús intensiu de combustibles fòssils. Que s’acabi la situació ridícula i incomprensible que uns països europeus dels més amenaçats pel canvi climàtic siguin dels que posen més pals a les rodes a l’hora d’impedir-lo.

·         Fer palès que, en darrer terme, tan sols una subversió de l’actual sistema capitalista i les institucions no democràtiques del BM, FMI i OMC, que son els veritables responsables de la crisi tan social com ambiental a nivell global, ens permetrà resoldre el problema del canvi climàtic de manera efectiva i justa. Mentre se segueixi perseguint un creixement indefinit de la producció i el consum i tolerant les desigualtats (entre països i dins dels països) xocarem un i altre cop amb els límits del planeta i les repercussions sobre la societat seran gravíssimes.


%d bloggers like this: