reflexions sobre Copenhaguen

19des.09

Milers de persones a Copenhaguen estan desafiant el fred i la brutal intervenció de la policia, en una ciutat militaritzada, reivindicant un acord just, ambiciós i vinculant dels països rics industrialitzats  per a posar fre a aquest món tant dividit en àrees d’abastament de recursos i paradoxalment molt pobres i àrees de consum i abocament paradoxalment amb gent molt rica i també amb un 4at sector de gent molt pobre a l’atur i en situació de pobresa o enorme precarietat. La polarització social i territorial s’expresa molt bé amb el canvi climàtic on malauradament els països que més emeten GEH son menys perjudicats que molts dels països pobres que hi han tingut poc a veure però en canvi veuen com el nivell del mar puja o les sequeres avançaen com a Bangladesh on 15 milions de persones estan en perill de convertir-se en desplaçats ambientals o a la Micronesia on una gran part de les illes estan a punt de desapareixer, o ales zones tropicals afectades per tsunamis, inundacions o sequeres.

I sense anar tant llunya aqui també passen coses per exemple es notori la perdua de cabal dels rius mediterrànis vora de un 20% entre 1995-2005, probablement avui més no només per disminució de pluges sinó també per evaporació al haver augmentat en 1,5º les temperatures, però en lloc de pendre mesures urgents no només no hem disminut les nostres emissions sinó que a la península ibérica i també a Catalunya aquestes emissions han augmentat des de que es va signar l’acord de Kyoto i pel que sembla es pensen seguir augmentant.

Tal i com exposa la Generalitat de Catalunya en el butlletí 21 de Info-Catalunya de desembre de 2009 que ha fet arribar a moltes llars catalanes on a més d’explicar-nos que la línia 9 del metro ha iniciat el seu funcionament  ens parla de les infraestructures que Catalunya necessita fins el 2020: de 5 a 8 noves centrals de cicle combinat per augmentar l’oferta de consum d’energia, 600 Km. nous d’autovies i 550 km nous de xarxa bàsica de carretera ( noves carreteres moltes d’elles paral·leles a les existent i Ronda del Vallès), 6.000 Ha més de sòl industrial (actualment hi ha més de 2.000 Ha industrials urbanitzades disponibles de llogues o venda) 125.000 noves Ha de regadiu (actualment els nostres rius han perdut vora del 20% del seu cabal!, d’on pensen treure els nous regadius, tornem las transvassaments?, el Roine amb els sediments radioactius? aquesta és la nostra independència? el Roine, la MAT?, la reduicció a les primes de les renovables perquè només les grans transnacionals puguin accedir-hi per fer beneficis i no per substituir energia fossil o nuclear? ), 1.000 Km. de xarxa ferroviària (principalment AVE, corredor mediterràni, línia orbital de la Regió Metropolitana de Barcelona i línia interior transversal), millores i ampliacions dels aeroports i ports (per augmentar el comerç de mercaderies a llarga distància).Tot seguint a aquest artícle de 3 pàgines sobre les noves infraestructures hi ha una petita nota anomenada “Tots contra el anvi climàtic” on s’anuncia que l’ICAEN (Institut Català d’Energia) obrirà al gener una convocatòria d’ajuts per canviar les finestres, unes finestres noves poden estalviar un 30% de l’energia afirmen en la línia dels petits canvis quotidiants de la que ja fa temps es parla mentre a l’engros anem conumint més i més tot culpant al ciudadà individualment.

També han fet els medis molta propaganda de la Moció catalana que va presentar el president Montilla sense que ningú acabi d’entendre en que es concreten aquestes bones intencions autonómiques d’estalvi energètic amb els plans reals que té la Generalitat de precisament tot el contrari. I finalment com a ciutadana he de dir que en una setmana he rebut 3 propostes de pressupostos gratuits per posar calefacció i aire acondicionat a casa meva precisament aquesta setmana, Gas Natural, Iberdrola i Endesa. Això és la competitivitat! cal tenir més oferta energètica perquè totes les TNs treguin el seu plus i per tant cal posar més energia en moviment precisament tot el contrari del que s’esta dient al Klimafòrum- Cimera popular pel Clima on es reivindica canviar el sistema i no el clima.

Haurem de fer una revolució perquè hi hagi un canvi estructural i s’adapti la gestió econòmica als condicionants del món físic, els límits dels recursos.

Núria de Llobatera

Membre de la Campanya EL CLIMA no esta en venda i EeAC

Filed under: Article   |  Leave a Comment
Etiquetes: COP15